iphone 5s app spy handy tracking diebstahl kann apple mein handy orten kinderschutz software gratis download here iphone spionage software entfernen spion app für iphone ortungsfunktion für handy spyware for iphone 5 kann ich spy app on ipad spy spionage app iphone 6 Plus spionieren iphone combox sms spy app download link iphone spy video recorder iphone spy software download handy gps signal orten press spy iphone location best spy fritzbox kindersicherung umgehen windows xp

Quines malalties va patir?

Benigno, que combina en sí mismo el laureado dos oficinas y Tesorero, como su nombre lo indica, el semblante benigno y sin comprar viagra comprar embargo alegre.

Reconstrucció volumètrica de la mandíbula en la qual es pot observar el seu estat de conservació i les peces dentalsL’examen extern mostra un grau lleu de patologia oral i per tant un estat de salut oral relativament bo si es té en compte l’elevat nombre de gestacions que va tenir la reina Blanca.

 

S’ha de tenir present que durant l’embaràs es produeix un augment de les hormones prolactina i estrògens que condicionen canvis en les estructures de tot l’organisme, entre les quals hi ha els teixits de la boca.

 

Aquest augment de l’activitat hormonal fa que les genives estiguin molt més sensibles davant la presència de placa bacteriana adherida, augmentin la irrigació sanguínia i pateixin una major capacitat inflamatòria.

 

Augmenta així la possibilitat de patir certes alteracions com la gingivitis, i és tan freqüent i específica que rep el nom de gingivitis de l’embaràs. Si la malaltia segueix el seu curs, pot provocar la reducció i pèrdua del suport ossi, i finalment la pèrdua dental. Tot i això, i malgrat els freqüents embarassos de la reina Blanca, no s’ha trobat una reducció important de l’alçada dels alvèols, que es troben dins la normalitat, si bé en el límit pel que fa a algun alvèol.

 

Quant a la càries, no és que existeixi una relació directa amb la pèrdua de calci en les dents durant l’embaràs, però és cert que hi ha un major risc a patir càries dental a causa dels efectes indirectes de l’embaràs com són: l’augment en la ingesta de determinats aliments, sobretot aliments ensucrats, els possibles vòmits que debiliten l’esmalt dental, i una modificació en la secreció i la composició de la saliva.

 

En aquest cas, la presència de càries es concreta en tres de les peces conservades (peces superiors). Tot i que el percentatge de lesions de càries és important, cal destacar que ho són en grau lleu i que afecten només l’esmalt; només la dent canina mostra una lesions una mica més avançades.

 

En general, doncs, l’estat de salut oral ens remet a una bona cura tant en l’aspecte higiènic com alimentari d’una dona jove.

 

Pel que fa a l’esquelet postcranial, s’observen signes d’hiperpressió externa a la ròtula, molt probablement d’origen biomecànic. Gairebé amb tota probabilitat, aquesta dona presentava una morfologia de tipus valg –genolls junts i peus separat– accentuada pel sobrepès i pels múltiples embarassos. Alhora, aquest important increment del pes corporal també es pot relacionar amb la presència de plaques hiperqueratòtiques a la planta del peu.

 

L’examen extern també indica la presència d’un galindó -hallux valgus- al peu dret i la disposició en martell de la resta de dits. Aquesta forma dels dits podria ser conseqüència d’anar amb calçat estret i punxegut, com mostren els tipus del calçat de l’època.

 

Cal comptar també amb la possible incidència d’un factor genètic. La coincidència en una mateixa persona del sobrepès, factors genètics i calçat inadequat afavoreix la presència d’alteracions a l’avantpeu.

 

S’observa la presència d’un vas en forma de bucle compatible amb una variu venosa, un fet gens estrany en una dona que ha tingut més de 10 embarassos, una circumstància que afavoria que tingués varius o algun altre tipus d’insuficiència del retorn venós.

 

L’estudi parasitari de les restes també ha permès identificar la presència, a l’intestí, d’ous de Trichuris trichura. La seva càrrega parasitària és baixa, la qual cosa vol dir que no devia incidir en l’estat de salut de Blanca d’Anjou. La seva presència està justificada possiblement pel consum d’aigua contaminada o de carn contaminada poc cuinada.

 

A part del que són evidències antropologicoforenses, algunes malalties també es poden deduir de la documentació històrica. Així, de la correspondència mantinguda pel rei Jaume II i la família de la reina i també amb el seu germà Frederic III de Sicília es desprèn que el 1306 la reina va patir febres quartanes: “Illustris tamen dompna Blancha, regina Aragonum, karissima consors nostra, quartanam patitur, de qua aliud non timet periculum, ut probatorum tenet assercio fisicorum”.

 

El fet que anomeni les febres quartanes, i tenint present les dades biogràfiques, fa que la malaltia es pugui assimilar molt probablement a la malària –produïda pel protozoari Plasmodium– que provoca febres intermitents, tot i que la simptomatologia també es podria confondre amb el tifus –produït pel bacteri Rickettsia– o la brucel·losi, per citar dues de les malalties més freqüents que comporten febres recurrents.

 

En el cas de Blanca d’Anjou podria tractar-se en concret de malària per Plasmodium malariae, que causa les febres quartanes. D’altra banda, també cal tenir present que la reina va tenir encara dos fills més després d’aquesta etapa de febres. Aquests nous embarassos suposaren un desgast físic molt gran, i més si es considera el fet dels múltiples parts de la reina malgrat la seva joventut, els probables avortaments, i les condicions higièniques de l’època. Cal pensar doncs en una malaltia de  simptomatologia relativament benigna, com és la malària per Plasmodium malariae. Aquesta malaltia és crònica i s’intensifica després d’anys.

 

La recurrència de la malaltia estaria d’acord amb el progressiu debilitament de la reina, que ja el 1308 va fer testament abans del part del seu novè fill. La seva situació privilegiada en relació especialment amb l’alimentació, activitat física habitual i l’atenció mèdica, juntament amb una constitució especialment forta –cal recordar aquí que la seva mare Maria d’Hongria va tenir catorze fills–, devien permetre la seva supervivència i les darreres gestacions.