iphone 5s app spy handy tracking diebstahl kann apple mein handy orten kinderschutz software gratis download here iphone spionage software entfernen spion app für iphone ortungsfunktion für handy spyware for iphone 5 kann ich spy app on ipad spy spionage app iphone 6 Plus spionieren iphone combox sms spy app download link iphone spy video recorder iphone spy software download handy gps signal orten press spy iphone location best spy fritzbox kindersicherung umgehen windows xp

Amb quines robes el van enterrar?

Benigno, que combina en sí mismo el laureado dos oficinas y Tesorero, como su nombre lo indica, el semblante benigno y sin comprar viagra comprar embargo alegre.

Gràcies a la recomposició del vestuari mortuori que el rei portava en el primer i segon enterraments, hem pogut determinar l’existència de di­versos tèxtils, que s’han identificat de la manera següent: en el moment de la seva mort, el rei fou vestit amb una simple sarja de llana, de bona qualitat, procedent de races autòctones ibèriques i sense creuaments. La vestimenta podria correspondre a una peça tipus garnatxa, gonella, sobretúnica o túnica curta, sobrepellís, cota, tabard, etc. La quantitat i varietat és bastant gran, igual que la diversitat de formes de confecció que podien aplicar els sastres del segle XIII. La qualitat de la llana uti­litzada per fabricar la peça descartaria la hipòtesi que pogués corres­pondre a un hàbit de monjo, tal com Bernat Desclot explica al Llibre del rei en Pere. Es tracta d’una peça de complicada interpretació a causa del seu grau de descomposició i fragmentació ja que s’identifica només en algunes parts del cos i de forma molt residual.

 

Sota el crani del rei s’hi localitzava, un coixí de seda, de color carmesí força ben conservada. Es tracta d’una peça molt menys alterada que la resta dels tèxtils de llana o lli. Dins d’aquest coixí s’hi localitzaren restes d’una altra tela, probablement un altre coixí, que correspon també a un tafetà de seda, però amb brodat romboïdal. Aquesta última és però una peça molt malmesa i residual, en un estat de descomposició important, barrejada amb restes de palla i de plomes d’au que devien formar part del farciment que donava volum al coixí de seda carmesí. És probable que aquest coixí formés part del primer enterrament i que fos recol·locat després juntament amb el cos al nou sepulcre. Tot i això no podem afir­mar aquesta hipòtesi de forma rotunda.

 

 

A banda d’aquests tèxtils associats pròpiament a l’enterrament del rei, l’estudi del fardell fune­rari ha documentat l’existència d’altres teles que s’afegiren al fardell durant el procés de trasllat de les restes al nou sepulcre, l’any 1302, disset anys després del primer enterrament.

 

Correspondrien al segon enterrament les restes d’un teixit mol degradat, d’origen vegetal, que correspon a una tela de lli. S’identifica sobre les restes del rei, a manera de mortalla. L’estudi ha posat de manifest que l’esmentada tela fou ob­jecte d’una impregnació de guix a la cara ex­terior. S’identifica també que la tela de lli fou enganxada amb resina als laterals de la post de fusta sobre la qual recolzava el cos del rei. L’es­tudi d’aquesta tela, de les seves característiques i de la seva relació amb el fardell funerari per­meten interpretar la peça com un vel funerari o sudari, amb la funció de tapar un cos en procés de degradació, de mantenir-ne la conservació –d’aquí la presència del guix– i subjectar-lo, a manera d’escaiola, sobre la post per tal d’evi­tar-ne la desarticulació abans d’introduir-lo al nou sepulcre.

 

 

Finalment, a un nivell més superficial es localit­zava el teixit identificat com a “capa”, una peça de llana que, exceptuant el coixí, constitueix la tela més ben conservada del conjunt. Per la seva posició, constitueix un element de cobriment del cos i no pas una peça utilitzada per vestir el rei ja que només se’n troben evidències a la part superior i no per la part de darrere del cadàver.

 

L’estudi d’aquesta peça ens permet, per ara, classificar-la com a casulla, i no hi ha dubte que correspon al segon enterrament ja que se situa per sobre de la peça de lli abans esmentada. El teixit pertany a la família de les sarges creuades i tècnicament és molt proper als coneguts draps d’arestes.

 

L’anàlisi de les fibres sobre mostres de la peça indica una gran dis­persió de finors en els fils i en conseqüència una barreja de fibres, un fet habitual a l’època que no s’ha de relacionar amb la mala qualitat de la peça, sinó amb la seva funcionalitat indumentària: una capa cobertora, d’ús extern i exposada a la intempèrie. Per les seves carac­terístiques és doncs un element de qualitat, però adaptat a un ús molt específic.

 

Sobre el rostre del rei s’identificava una altra peça, corresponent a la mateixa tela de la capa que corresponia a una caputxa o cogulla, una peça totalment independent de la capa, col·locada sobre el rostre durant el segon enterrament.