Com era el rei?
Benigno, que combina en sí mismo el laureado dos oficinas y Tesorero, como su nombre lo indica, el semblante benigno y sin comprar viagra comprar embargo alegre.
El rei Pere el Gran pertany al llinatge mitocondrial H, el tipus d’ADN més freqüent a Europa actualment. Es pot afirmar que tenia una cara allargada i una maloclusió de classe III d’Angle, combinada amb un prognatisme mandibular i mossegada creuada de tota l’arcada, la qual cosa es tradueix en una morfologia bífia en la qual el maxil·lar inferior és més prominent.
Pel que fa a l’aparença física, el rei Pere era un home de tipologia alta, d’entre 175-180 cm, una alçada destacable si la comparem amb l’alçada mitjana d’altres estudis sobre homes de l’època. Quant a la morfologia òssia, val a dir que no es troben signes ni relleus d’activitat muscular forta a les extremitats superiors i inferiors; tampoc presenten remodelació diafisial. Es tracta d’ossos amb diàfisis arrodonides, sense aplanaments transversals ni anteroposteriors. D’altra banda, les modificacions òssies de tipus degeneratiu que mostra, per exemple a l’articulació claviculoesternal, en alguns cossos vertebrals i als genolls, són signes lleugers i habituals en individus de la seva edat. L’osteofitosi i porositat bilateral a les caretes costovertebrals dorsals altes poden ser un marcador de determinades feines o hàbits.
Curiosament, l’anàlisi de les restes de cabells conservats en el cos ha posat de manifest l’existència de traces d’un tint groc a base d’apigenina i/o genisteïna que podria indicar l’ús de productes cosmètics destinats a la tinció dels cabells. Tot i això, les anàlisis no ens han permès anar més enllà en la identificació dels components d’aquest tint i la manca de paral·lels tampoc ens permet apuntar hipòtesis sobre possibles pràctiques cosmètiques d’aquest tipus.
