Què menjava?

Les fonts històriques de l’època permeten intuir alguns aspectes sobre la dieta de la cort de Pere el Gran, una documentació que, al costat de les anàlisis sobre les restes del rei, permet interpretar la dieta i les carac­terístiques de l’alimentació de la cort de l’època. Cal recordar la singula­ritat del personatge objecte d’estudi, un individu de màxim nivell social, amb un nivell de vida privilegiat els costums i hàbits del qual no són en cap cas comparables amb la majoria de la població contemporània.

Segons aquestes fonts, l’alimentació variava entre èpoques de pau i de guerra i, lògicament, en aquest últim cas era sempre menys variada i més fonamentada en cereals, carns salades, peix sec i vi.

Els detalls dels anys 1260-62 dels llibres de comptes de l’Infant descriuen menges de carn de moltó almenys un cop al dia, o vaca o cabrit, tot cuinat a l’ast. Hi ha poc porc fresc, i sobretot cansalada per acompanyar les cols. Moltes aus, tant gallines com tórtores com altres aus caçades (oques o perdius). Semblen escasses les entranyes, i el cap de moltó només apareix per sopar. Sovint es menjava peix, sobretot per sopar. Majoritàriament era peix de riu, si es menjava fresc. De peix assecat tenim testimoniat congre, lluç, arengades i ‘balena’. En el cas de guisats es feien servir verdures, fruita seca i espècies (cebes, julivert, ametlles, safrà, gingebre, canyella). També són presents verdures fresques (lletuga, espinacs), fruita de tem­porada o seca en notable quantitat i varietat, cereals i llegums. Molt pre­sents són els ous i el formatge. Hi ha poc sucre i molta mel.

Amb l’arribada de la seva muller Constança de Sicília, el 1262, sembla que s’incorporaren alguns nous ingredients (descrits en els llibres de comptes de casa de la infanta), ja que, per exemple, són més presents la llet i la mantega, i, potser, més varietat d’espècies. Comencen a aparèi­xer el conill i el cérvol, panades i bunyols. L’arròs segueix essent escàs, mentre que són molt presents els cigrons, a partir del novembre.

Totes aquestes dades poden contrastar-se a partir de les analítiques an­tropològiques que es van dur a terme directament sobre les restes del rei. Els indicis respecte de l’alimentació provenen principalment de la pato­logia oral. Els cúmuls de càlcul generalitzat representen un dels aspectes a valorar. Alguns estudis valoren els dipòsits de càlcul en relació amb l’augment del pH que es produeix a la boca amb les proteïnes animals, la qual cosa denotaria un consum important de carn. El desgast no és gaire acusat, per tant la seva dieta no devia ser gaire abrasiva. Alhora, també s’han valorat els fitòlits de la tosca dental com un indici directe de l’alimentació de tipus vegetal. Els elements trobats a les dents del rei Pere procedeixen presumiblement dels cereals que van ser consumits en vida.