Des del punt de vista artístic, els mausoleus dels reis Pere i Jaume són les primeres tombes bastides en estil gòtic a la Corona d’Aragó i les úniques del panorama peninsular d’aquell temps acollides per un templet o baldaquí. A la resta de la Península, es repetien amb formes gòtiques els enterraments d’època romànica: el sepulcre dins d’un nínxol obert al mur o el sepulcre directament al paviment, cobert d’una làpida amb relleus. La introducció del nou estil té segurament relació amb la voluntat del rei Jaume  II de confirmar a través de l’art, de l’arquitectura i de l’escultura, la grandesa de la monarquia que ell representava i de convertir el monestir de Santes Creus en el panteó dels reis de la Corona d’Aragó.

Segurament el rei va veure a Sicília, durant el seu regnat a l’illa, les tombes de la catedral de Palerm, dels segles xii-xiii conformades per sepulcres amb baldaquí, construïts enterament de pòrfir. Els sepulcres sicilians simbolitzaven doncs la idea del poder monàrquic que el rei volia reflectir als sepulcres de Santes Creus. No obstant això, estilísticament parlant, la introducció de les noves formes gòtiques als mausoleus dels sobirans Pere  el Gran i Jaume  II no són tant d’origen italià com francès. El nou estil originari de l’Illa de França és el que predomina en aquestes obres, introduït i desenvolupat per artistes locals o forans (Bartomeu de Girona, Pere Bonull) que coneixien les novetats iconogràfiques proposades en les obres més avantguardistes de l’època, com la Sainte-Chapelle de Paris (1242-1248), obra cimera del primer gòtic radiant, i altres. Mirant una imatge de la Sainte-Chapelle no podem fer més que recordar el disseny de l’urna de la tomba de Pere el Gran, amb els arcosolis flanquejats per pinacles, la tapa i el pinacle central.