Hi ha referències directes referents a l’enterrament de Roger de Llúria a Santes Creus, on consta la voluntat expressa de l’almirall de ser enterrat al monestir, al costat de la tomba del rei Pere el Gran. En el codicil atorgat per Roger de Llúria el 10 de setembre de 1291, l’almirall disposava de ser sepultat en el sòl de Santes Creus, als peus de la tomba del rei, perquè la llosa de la seva tomba pogués ser trepitjada pels que hi transitessin.

Aquesta és una de les finalitats simbòliques principals d’aquests enterrament sota terra i és una fórmula clara d’humilitat: Et quod corpus nostrum sepelliatur in solo dicte ecclesie ad pedes sepulcri illustrissimi domini regis Petri claree memoriee, ubi sepultus est quod plane, sicut per solum aliud ecclesiee super lapidem sepulturee suprapositum possint euntes lap(id?)em ipsum pedibus calcare; et quod in lapide ipso fiat suprascriptio literarum ad nostrum beneplacitum...

Tot i que aparentment l’almirall ja havia expressat abans el seu desig de ser sebollit al costat del rei Pere, la promulgació d’aquest codicil s’ha de contextualitzar amb el fet que aquell mateix dia l’almirall Roger es trobava a Lleida, on hi era també Jaume II. Aquell dia rebria del rei un seguit de poblacions valencianes adjacents a Cocentaina, i al dia següent la vila d’Alcoi. Com que tots dos havien visitat recentment la tomba del rei Pere, Roger de Llúria devia conèixer de primera mà la intenció del nou sobirà d’erigir un ric monument funerari a la memòria del seu pare.