Estudi de les restes de l’almirall Roger de Llúria
Benigno, que combina en sí mismo el laureado dos oficinas y Tesorero, como su nombre lo indica, el semblante benigno y sin comprar viagra comprar embargo alegre.
L’almirall Roger de Llúria (Lauria-Basilicata, 1250 - València, 1305) fou enterrat, per exprés desig seu, al costat de la tomba de rei Pere el Gran, a qui va servir fidelment en les seves gestes.
La tomba és un sepulcre excavat al terra, de planta rectangular, construït amb parets de pedra carreuada i cobert per una làpida de marbre amb una llegenda escrita en epigrafia gòtica, escuts del seu llinatge i decoració perimètrica amb motius vegetals.
Les restes conservades a l’interior del sepulcre són el resultat de les profanacions de la tomba esdevingudes al segle XIX i de la posterior recol·locació dels ossos que dugué a terme Bonaventura Hernández Sanahuja el 1889, durant el procés de restauració de la tomba.
Tal com descriu en les seves memòries, i segons el seu criteri, les restes òssies que consideraren pertanyents a l’almirall foren dipositades en una urna de zenc, fabricada expressament. Les altres restes antropològiques foren amuntegades al costat de l’urna.
L’obertura de la tomba de Roger de Llúria posà de manifest la credibilitat de les descripcions d’Hernández Sanahuja: a l’interior s’hi conservava una urna metàl·lica amb restes òssies i un apilonament d’ossos al costat. Es conservaven un total de 243 peces esquelètiques, amb algun fragment de vidre associat al segle XIX i una bola de màstic que s’associa indubtablement al producte utilitzat per al segellament de l’urna.
Els estudis antropològics de tot el conjunt (restes de l’exterior i restes de l’interior de l’urna) han permès determinar l’existència d’un mínim de quatre individus. El primer corresponia a un adult, de sexe femení, d’una edat compresa entre els 30 i els 39 anys d’edat. El segon individu corresponia també a un adult de sexe masculí d’edat avançada. El tercer individu era també de sexe masculí, d’entre 30 i 39 anys d’edat. Finalment, el quart individu, també masculí, corresponia a un home adult d’una edat entre 30 i 44 anys.
Segons l’estudi antropològic, entre els quatre individus identificats, només l’anomenat individu 2 podria associar-se, per edat i característiques, a les suposades restes de l’almirall Roger de Llúria. Tot i això, les analítiques de carboni 14 d’una mostra d’os descarten aquesta possibilitat, ja que l’almirall morí el 1305 i els resultats emmarquen les restes de l’individu 2 dins el període cronològic 1031-1186.
Així doncs, cap de les restes conservades dins la tomba de Roger de Llúria correspon a l’almirall. L’única evidència associada al seu enterrament correspon a l’empremta existent al terra del sepulcre, amb restes de pols de fusta que indicava l’antiga presència d’un taüt de forma trapezoïdal.