El projecte: l’estudi d’un panteó reial

L’any 2009, en el marc del 850è aniversari de la fundació del Reial Mo­nestir de Santes Creus que s’havia de commemorar l’any 2010, el Museu d’Història de Catalunya va plantejar com a objectiu estratègic la res­tauració escultòrica del panteó reial de Santes Creus. Aquesta actuació tenia com a objectiu resoldre les deficients condicions de conservació en què es trobaven les tombes i, al mateix temps, singularitzar el paper de l’abadia dins la història de Catalunya com a panteó reial de la Coro­na d’Aragó. En aquest sentit, cal recordar que el panteó reial de Santes Creus, concebut i planificat pel rei Jaume II el Just entre els anys 1291 i 1315 per tal d’acollir honoríficament les despulles del seu pare Pere el Gran, les seves pròpies i les de la seva esposa, la reina Blanca d’Anjou, és l’únic monument funerari dels reis de la Corona d’Aragó que ha arri­bat intacte fins als nostres. Som davant, també, de les primeres tombes reials bastides en estil gòtic a la Corona d’Aragó i les úniques que s’han conservat íntegrament fins avui dia.¹

Són molt poques les tombes reials que han estat investigades de manera científica. Això es deu al fet que o bé han estat destruïdes arran dels moviments revolucionaris que han marcat ocasionalment el pas dels rè­gims monàrquics als republicans, o bé resulten inaccessibles als inves­tigadors a causa de les restriccions que imposen cases reials i governs. Aquesta situació comença a canviar de mica en mica, i les darreres dè­cades han estat testimoni de recerques arqueològiques en panteons de cases governants medievals i modernes tant a França com a Àustria, Itàlia i Holanda.

Totes aquestes intervencions demostren que una recerca exhaustiva d’aquests excepcionals conjunts funeraris, acompanyada d’una metodo­logia científica, pot produir resultats científics i comunicatius molt des­tacables. D’altra banda, la localització del túmul funerari íntegre del rei Pere el Gran tenia un interès científic de primer ordre i una excepcionalitat remarcable, atès que es tractava de l’única tomba d’un rei de la Corona d’Aragó que no havia estat mai espoliada.

Les dades històriques documentals referents a les primeres tasques de salvaguarda del panteó reial a mitjan segle XIX, que s’anaren recopilant durant el procés de redacció del projecte de restauració,² semblaven indicar que, mentre la tomba de Jau­me II i Blanca d’Anjou havia estat objecte d’espo­li de les restes reials i d’una important destrucció escultòrica l’any 1836, la tomba del rei Pere el Gran no havia patit la fúria de la Primera Guerra Carlina.³ Davant aquestes dades, es considerà con­venient determinar si, efectivament, la tomba de Pere el Gran estava intacta, tal com afirmava B. Hernández Sanahuja, membre de la Comisión Pro­vincial de Monumentos de Tarragona, i director de les primeres obres de restauració del monestir de Santes Creus l’any 1857, així com el grau d’altera­ció de les restes del sepulcre de Jaume II i Blanca d’Anjou. Amb aquest objectiu, el dia 27 de juliol del 2009 es va portar a terme una videoendoscòpia de l’interior d’ambdues tombes. En el cas de la tom­ba de Jaume II i Blanca d’Anjou, la videoendoscò­pia va determinar l’existència de restes òssies sen­se connexió anatòmica i alterades per la presència d’altres elements, mentre que en el cas de la tomba de Pere el Gran es va fer manifest que, tal com afirmava B. Hernández. Sanahuja, el cos del rei es trobava intacte dins el sepulcre.

Així doncs, paral·lelament al projecte de restauració del panteó reial, el Departament de Cultura va en­degar un projecte integral de recerca científica que tenia com a objectius generals l’estudi dels ritual funeraris que envoltaren la mort i l’enterrament del rei Pere el Gran i de la reina Blanca d’Anjou, l’es­tudi antropològic i paleopatològic dels cossos dels monarques, així com l’estudi dels diferents elements de l’aixovar funerari.⁵El projecte d’estudi, coordinat pel Museu d’Història de Catalunya, i planificat en el seu desenvolupament metodològic com un projecte arqueològic, l’ha dut a terme un equip pluridiscipli­nari, format per un gran nombre de professionals de diverses disciplines, adscrits a centres de recerca pú­blics, universitats i empreses privades.⁶

Notes:

1. El panteó reial de Poblet fou completament destruït després de l’exclaustració de 1835 i reconstruït durant els anys quaranta del segle xx per l’escultor Frederic Marés.

2. El projecte de restauració va ser dirigit per Javier Chillida.

3. Hernández Sanahuja, B. (1886). Historia del Real Monasterio de SS. Creus; su fundación, progresos, ruina y restauraciones verificadas hasta el presente. Tarragona: Vda. Tort e Hijos. Rovira, S. –J.; Sandoval, A.; Miquel, M.; Saumell, D. (2008) Santes Creus: de monestir a monument 1821-1921. [Vila-rodona]: Centre d’Estudis del Gaià; [Barcelona]: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Museu d’Història de Catalunya; [Tarragona]: Diputació de Tarragona.

4. Les escasses dades cronístiques coetànies a l’enterrament de Pere el Gran i Jaume II i Blanca d’Anjou es troben al Llibre del rei en Pere, de Bernat Desclot, i a la Crònica de Ramon Muntaner.

5. Inicialment només preveia l’estudi de les restes documentes a la tomba de Pere el Gran. Durant el procés de restauració de la tomba de Jaume II i Blanca d’Anjou es va fer evident l’entitat i interès de les restes contingudes a l’interior, la pràctica totalitat de les quals van poder ser atribuïdes a la reina. Per aquest motiu, es va ampliar el projecte de recerca, i s’hi va incloure, també, l’estudi de la tomba de Jaume II i Blanca d’Anjou. Pel que fa a la tomba de Roger de Llúria, el projecte de restauració preveia l’extracció i restauració de la làpida sepulcral, fet que suposava l’obertura de la fossa. Per tant, ja incloïa l’estudi de les possibles restes localitzades.

6. El projecte de recerca ha estat concebut i elaborat per Joan E. Garcia Biosca, Marina Miquel i Carme Subiranas. A falta de paral·lels a Catalunya i l’Estat espanyol, la planificació d’objectius i metodologia, així com la configuració de l’equip científic, es basaren en l’anàlisi de projectes similars portats a terme en els darrers anys a Itàlia dirigits, en gran part, pel Dr. Gino Fornaciari.