Estudi de les restes de la reina Blanca d'Anjou
Benigno, que combina en sí mismo el laureado dos oficinas y Tesorero, como su nombre lo indica, el semblante benigno y sin comprar viagra comprar embargo alegre.
Blanca d’Anjou (Nàpols, 1283) fou la vuitena filla del matrimoni format per Carles II el Coix, rei de Nàpols i Jerusalem i comte de Provença, i Maria, filla del rei hongarès Esteve V. Ben poc és el que sabem sobre la seva infància i formació, transcorreguts a la cort dels Anjou napolitans, i de la qual partí durant la tardor de l’any 1295 per tal de contraure matrimoni amb el rei Jaume II el Just. En el moment de les seves esposalles, celebrades al monestir empordanès de Santa Maria de Vilabertran, el rei tenia vint-i-vuit anys i la núvia dotze.
La reina va donar a llum el seu primer fill, Jaume, quan tot just tenia tretze anys i va morir a l’edat de vint-i-set anys en el seu desè part. Atesa la perillositat dels darrers parts, Blanca va prendre la decisió de fer testament als vint-i-cinc anys, quan s’enfrontava al naixement del seu novè fill. En descriure les raons que la duien a redactar les seves darreres voluntats, la reina explicava que es trobava “a punt de donar a llum i estupefacta tant pels perills del nostre propi part com pels que sorgeixen al sexe femení abans, durant i després de l’infantament”. Després d’un any en un estat delicat de salut, Blanca d’Anjou va morir a Barcelona el 13 d’octubre de 1310, com a conseqüència de les seqüeles del part de la seva desena filla, Violant d’Aragó. El rei comunicà així la mort de la reina: “Us fem saber amb aquesta lletra, amb gran amargor i aflicció del cor, com la il·lustre senyora Blanca, de grata memòria reina d’Aragó i caríssima muller nostra, plagué a Déu que morís i li lliurés l’esperit com a reina catòlica que era el dimarts darrer passat al vespre, després de gravíssims dolors que li calgué sofrir per raó del part, durant uns quants dies, i que l’escometeren repetidament.”