Amb què van tractar les seves últimes malalties?
Benigno, que combina en sí mismo el laureado dos oficinas y Tesorero, como su nombre lo indica, el semblante benigno y sin comprar viagra comprar embargo alegre.
Malgrat les alteracions i profanacions que patí la tomba de Jaume II i Blanca d’Anjou, i en conseqüència les restes de la reina, l’estudi palinològic ha permès identificar traces possiblement associades a l’existència de tractaments obstètrics que devien practicar-se durant el darrer part de la reina, o immediatament després. Tot i la possible contaminació pol·línica, radicalment allunyada del cas de Pere el Gran i que limitava les perspectives d’èxit, era important intentar identificar en el cos espectres o plantes relatives a possibles tractaments mèdics amb plantes medicinals.
Els resultats de l’estudi, malgrat les limitacions esmentades, posen de manifest que un conjunt de taxons documentats, essencialment en les mostres relatives al cos, podrien associar-se a tractaments o aplicacions mediques. En aquest conjunt es documenten principalment l’artemísia i l’ortiga gran (Urtica dioica tp), la primera ben representada a l’abdomen i la segona a la cuixa. Aquestes plantes estan especialment representades a la zona abdominal del cos de Blanca d’Anjou i ambdues poden utilitzar-se a manera de cataplasmes i fregues. Totes presenten propietats relacionades amb la menstruació, l’embaràs i el part (Dioscòrides).
L’artemísia provoca i ajuda en el part i alleuja els dolors del postpart. Plini li atribueix també propietats abortives. La Urtica dioica tp és efectiva en hemorràgies, actua com a vasoconstrictor en situacions de pèrdues sanguínies per a la matriu, i és coagulant (Dioscòrides, Plini).
Una recepta a base d’ortiga triturada i barrejada amb mel era aplicada directament sobre els genitals per aturar les menstruacions massa copioses –traducció de finals del Segle X de l’Herbari de Pseudo-Apuleu (segle v dC)–.
A més, hi havia altres beuratges d’ortiga com l’afegit de Plantago coronopus i Lamium, però en aquests casos es devia tractar d’aplicacions internes, per la qual cosa no se’n detectaria l’ús extern en les mostres de pell estudiades. L’anàlisi de les restes d’úter pretenia precisament identificar alguna d’aquestes plantes utilitzades internament, però, com ja hem dit, la mostra va resultar estèril.
A aquestes dues plantes s‘ha d’afegir la presència, a la zona de l’abdomen i la cuixa, de mercurial (Mercurialis annua tp), utilitzada tradicionalment en forma d’emplastre contra les inflamacions i per alleugerir abscessos. En la medicina grega, a la regió de Pelion, s’utilitzaven els troncs i les fulles d’aquesta planta en infusió per facilitar el part.
Sembla doncs probable, segons les restes pol·líniques identificades, l’aplicació de productes farmacològics de caràcter obstètric sobre el cos de la reina durant el procés en què donà a llum la seva filla Violant, un darrer part, descrit pels documents de l’època com a especialment dolorós i que en definitiva li provocà la mort poc després del naixement de la nena.
Les especials circumstàncies de la mort de la reina i la identificació de plantes, algunes no presents en el cas de Pere el Gran, i conegudes a l’època per al tractament de problemes obstètrics (entre d’altres), apunten l’existència de tractaments i aplicacions farmacològiques de caràcter tòpic basades en aquestes plantes.